Els mitjans de comunicació ens repeteixen cada dia que la cara més crua de la crisi econòmica, l’atur, continua afectant més de 4 milions d’espanyols. Aquests mateixos mitjans de comunicació ens expliquen que molts d’aquells que no poden pagar la hipoteca o es veuen obligats a vendre el seu cotxe, es veuen afectats per patologies psicosomàtiques o trastorns tals com depressió, ansietat, llaga d’estómac o hipertensió.
Encara que és comprensible que en un primer moment perdre la feina signifiqui un cop dur en les nostres vides, no hem de perdre tampoc la perspectiva que tenir un pis en propietat o un cotxe no ens farà més feliços. El benestar econòmic no és sinònim de benestar emocional, i la prova d’això és que són els països rics els que tenen més problemes psicològics i suïcidis. Encara més, està comprovat que, a partir de certs ingressos mínims en els quals hi ha cobertes les necessitats bàsiques, no existeix una relació entre diners i felicitat. Els psicòlegs estem farts d’atendre persones maques, riques i preparades amb incapacitat per gaudir de la vida.
La crisi hauria de representar per a molts de nosaltres una oportunitat per replantejar-nos els nostres valors i per trobar una altra manera de viure que no ens impedeixi ser feliços malgrat els alts i baixos que puguin tenir les nostres butxaques. Tots, tard o aviat, ens enfrontarem a l’adversitat. Es morirà un ésser estimat, ens diagnosticaran una malaltia greu o ens quedarem en l’atur. I només tindrem dos camins: lamentar-nos, fins i tot deprimir-nos, o intentar buscar solucions i gaudir del bo que ens queda. La crisi no pot privar-nos de coses senzilles que no costen diners, com ara un passeig per la naturalesa, escoltar música o compartir una estona amb els nostres éssers estimats.
En la cerimònia de lliurament dels premis Príncep d’Astúries de l’any passat, el príncep Felip va encunyar una frase que tots els mitjans de comunicació han anat repetint d’una forma o una altra l’últim any: “L’atur fereix la nostra dignitat d’éssers humans”. Des del meu treball de psicòleg, que consisteix a enfortir les persones a nivell emocional per afrontar l’adversitat, estic convençut que el fet d’estar a l’atur no ha d’afectar la dignitat humana.
Thomas Bruegental, un dels jutges més destacats del Tribunal Internacional de l’Haia, explica en les seves memòries (Un nen afortunat. Ed. Plataforma) que, sent un nen, va ser deportat a un camp d’extermini nazi. El seu pare va morir i ell va sobreviure miraculosament. Quan va acabar la guerra, va emigrar als Estats Units, es va fer advocat i després, jutge. El secret del seu èxit i de la seva fortalesa personal, segons ell mateix explica, està en una cosa que va aprendre del seu pare: “No desesperar mai”.
Encara que les coses semblin difícils en aquests moments, no hem de desesperar. Estar a l’atur és dolent però no és el final del món. Mirem al nostre voltant i vegem que ens queden moltes coses positives per fer, per nosaltres mateixos i pels altres. Entre aquestes, buscar una nova feina amb tota la dignitat de la qual qualsevol ésser humà pot fer gala.
Psicòleg i autor del llibre ‘Escuela de Felicidad’
Yo, hace un tiempo, padecí esta enfermedad. Siempre que veía las noticias había un montón de sucesos espantosos y horribles ,desde luego podía apagar el televisor, no comprar periódicos, pero en realidad hay que estar informado no? así que siempre encontraba temas de los que podía quejarme en voz alta.
Escuela de felicidad 